Datos personales

domingo, 6 de diciembre de 2009

Patinatge Artístic

El patinatge artístic és un esport reconegut mundialment, no a nivell olímpic sinó a nivell de competicions. Es un esport poc conegut ja que no hi ha gaires persones que el practiquin.



Element Bàsic: El patí
El clàssic patí, també conegut com a quad, té quatre rodes col·locades per parelles en dos eixos.Hi ha molts tipus diferents de patins, sempre seguint una mateixa estructura, el que pot variar és el color, la forma l'estil. Una bona manera de personalitzar-se uns patins és canviar els cordons de color, o alguna cosa per l'estil.


Objectiu
El patinatge artístic sobre rodes té com a objectiu principal barrejar els moviments de dansa amb la sincronització del moviment dels peus. Es tracta d'aconseguir la combinació perfecta. Per aquest motiu en patinatge trobem tanta diversitat de moviments, salts, piruetes, figures, etc.



Lloc on es realitza

És du a terme en superfícies diferents al gel, en general de terrasso o parquet, que a la seva vegada poden tenir una capa de material plàstic (poliuretà, resina sintètica, etc.). El patinatge artístic es desenvolupa en pistes.



Figures, salts i piruetes

  • Dimoni: Patinant endavant s'aixeca un peu

  • Carro: Consisteix a ajupir-te mentre patines amb els dos peus al terra

  • Canyó: Igual que el carro, però estirant una cama endavant sense que toqui al terra.

  • Àngel: Aixecar una cama, paral·lelament amb el terra, mentre patines (endavant o enrere)amb l'altre.
  • Àncora: Passant una mà per darrere el cos t'agafes un peu i l'estires tan amunt com pots sense desequilibrar-te mentre patines endavant o enrere.

  • Puntada a la lluna: Patinant endavant s'estira el peu dret endavant i es colpeja sense gaire força contra el terra, fent un saltet sense gir i caient amb la cama esquerra al terra.

  • Signe de la mort o Irondel: consisteix en passar una cama per darrere l'altre i ajupir-te quasi fins tocar al terra però sense tocar-hi. El cos ha d'estar totalment recte i paral·lel amb el terra.


  • Salt del tres o salt anglès: Salt de mitja volta, es comença patinant enrere, s'aixeca la cama esquerre per donar mitja volta i quedar patinant endavant mentre que la cama dreta s'aixeca del terra i es dóna impuls i es salta mitja volta (sempre girant cap a l'esquerre)caient am la cama dreta al terra.


  • Metz: Patinant enrere s'aixeca la cama esquerre i aquesta s'impulsa amb el taco contra el terra fent una volta sencera (girant ca a l'esquerre)i caient després amb la cama dreta al terra.


  • Salcow: Patinant enrere, es fa volejar la cama dreta de darrere cap a davant per donar impuls, es posa el taco esquerre al terra i es fa una volta sencera acabant amb el peu dret al terra.


  • Flip: Patinant enrere, es creua la cama esquerre per sobre la dreta, després s'aixeca la dreta i es golpeja amb el taco contra el terra, fent una volta sencera i caient al terra amb la cama dreta.

  • Ripper: Patinant enrere, es posa la cama esquerra sobre la dreta, quedant mínimamant creuada i amb l'esquerra que està al terra es fa força i es dóna una volta sencera i caient amb la mateixa posició del principi.

  • Turen: Patinant enrere, posició igual que el ripper i es salta una volta completa caient amb la cama esquerre al terra i la dreta ben estirada enrere.

  • Lutz: Entrada en forma de L, s'aixeca la cama dreta, es colpeja el taco contra el terra i es fa una volta sencera, caient amb la cama dreta al terra (salt semblant al flip).

  • Àxel: Exactament igual que el salt anglès (o salt del tres) però en comptes de saltar mitja volta, saltes una volta i mitja.


  • Pirueta de dos peus: Girar tot el cos(sempre cap a l'esquerre)tant ràpid com es pugui però sense perdre l'equilibri, amb els dos peus a terra i junts.

  • Pirueta amb un peu o interior enrere: El peu esquerre al terra i fent girar (cap a l'esquerre)tot el cos sobre un peu mentre l'altre està aixecat. El peu que està al terra ha de girar interiorment i enrere.

  • Exterior endavant o bucle: El peu esquerre al terra i l'altre lleugerament aixecat però paral·lel al que toca al terra. El que toca al terra girant cap a l'esquerre exteriorment endavant, és a dir, com si el patí fos un compàs i l'agulla del compàs fos la roda exterior de darrere i el patí ha de girar endavant.

  • Exterior enrere: Amb el peu dret al terra es gira cap a l'esquerra exteriorment enrere, es a dir, amb el mateix exemple d'abans, l'agulla del compàs es la roda exterior de davant (però de l'altre peu) i el patí ha de girar enrere.

  • Pirueta baixa: Igual que la pirueta amb un peu però mentre es fa la pirueta es fa també el canyó alhora. Es realitza amb el peu esquerre al terra. Si es fa la baixa amb el peu dret la pirueta ha de ser una exterior enrere.

  • Pirueta exterior d'àngel: Fent una pirueta exterior enrere la cama que no toca al terra es posa en posició com si féssim l'àngel.

  • Pirueta bucle d'àngel: Fent la pirueta bucle i el peu que no toca al terra en posició d'àngel.

  • Pirueta de taló: Fent la pirueta bucle d'àngel però amb el peu aixecat de davant, per tant es realitza amb les dues rodes de darrere.

  • Pirueta reversa: Fent la pirueta exterior d'àngel però girant tot el cos al revés (si en les piruetes d'àngel el cos mira cap a baix, en aquesta pirueta el cos ha de quedar mirant amunt).



Categories de competició

En el patinatge com a d'altres esports també hi ha competicions, i dintre d'aquest competicions hi ha diferents categories, cada categoria competeixen els nois i les noies per separat



  • Aleví

  • Infantil

  • Cadet

  • Juvenil
  • Júnior

  • Sènior



Indumentària

En el patinatge lliure, no hi ha una indumentària obligatòria, però abans d'arribar a la competició s'ha de dur l'equipament de l'entitat o club on es patina.


Domingo, 06 de diciembre de 2009

La dirección de la discoteca incendiada en Rusia, detenida al completo

Las autoridades rusas han detenido a la totalidad de la gerencia de la discoteca 'El Caballo Cojo', en la localidad de Perm (en los Urales), donde el incendio que se declaró ayer ya se ha cobrado la vida de 112 personas, según informaron hoy domingo fuentes de la investigación.
La tragedia tuvo lugar cuando fuegos artificiales disparados desde dentro de la discoteca con motivo de la celebración del octavo aniversario de la discoteca incendiaron el interior del local. La investigación tampoco descarta que se haya producido un cortocircuito en el equipo empleado para disparar los cohetes.
"Toda la dirección de la discoteca está detenida, entre ellos el propietario del local, que se encuentra hospitalizado. Hasta ahora ha sido imposible investigarle", según indicaron estas fuentes a la agencia oficial de noticias rusa, RIA Novosti.


ABC.es

sábado, 5 de diciembre de 2009

A clase hasta los 18, quieras o no

A clase hasta los 18, quieras o no


Varios países han aumentado la escolarización obligatoria para luchar contra el abandono escolar - Para muchos, obligar a estudiar a alumnos casi adultos es ineficaz, inviable y contraproducente - Para otros, mejora su perspectiva laboralLa cohesión social, la igualdad de oportunidades y la justicia han sido los motores clásicos para intentar que cada persona, cada joven estudie lo máximo posible. A este argumento se le fue uniendo otro que apela más a la rentabilidad colectiva: el crecimiento económico en la sociedad del conocimiento requiere una población cada vez más formada. La mezcla de ambos es una obsesión en los países desarrollados, que buscan fórmulas para erradicar o, al menos, mitigar el principal obstáculo: el número de chavales que dejan de estudiar tras la escolarización obligatoria -muchos ni siquiera consiguen obtener el título más básico-. Si les ocurre a países como Reino Unido o Francia (con un 13% de abandonos) mucho más a España (con más del 30%).Mejorar la calidad de la enseñanza con más medios, ofrecer otras vías de escolarización y de reenganche para los que abandonaron e, incluso, pagar a los más pobres, con mayor riesgo de exclusión, para que sigan estudiando son algunas de las estrategias posibles. Pero hay una que cíclicamente se coloca sobre la mesa, que consiste en obligarles a que estén más tiempo en el sistema, es decir, aumentar la edad de escolarización obligatoria, que en España está en los 16 años.Esta idea es para algunos una auténtica locura por inviable, ineficaz y contraproducente. Obligar a permanecer en las aulas a jóvenes de 16 y 17 años que no quieren estar en ellas provocaría graves problemas en las aulas y ni siquiera sería beneficioso para ellos, opinan expertos como el catedrático de la Universidad Complutense de Madrid Julio Carabaña. Para otros, como el profesor de la Universidad de Barcelona Francesc Raventós, aunque causase "problemas menores", también puede ayudar a "resolver problemas mayores", como esa alarmante cifra de abandono escolar. Y recuerda que ese aumento hasta los 18 años ya se ha llevado a cabo en países como Alemania, Bélgica u Holanda. También en un buen número de Estados de EE UU, Hungría Polonia e Israel. Otros países, como Portugal o Reino Unido, planean hacerlo.En España, el ministro de Educación, Ángel Gabilondo, volvió a abrir la espita del debate la semana pasada, al sugerir la posibilidad de aumentar de los 16 a los 18 años la edad de escolarización obligatoria. Fuera una propuesta, un deseo o una llamada a la reflexión -como apuntó la secretaria de Estado de Educación, Eva Almunia- sus palabras plantean una vez más si realmente debemos obligar a los chicos a seguir en la escuela aunque no quieran.






El profesor de la Universidad de Toronto Philip Oreopoulos se plantea esa duda en un reciente estudio. Tras analizar las subidas de la edad de escolarización obligatoria que han hecho muchos Estados de EE UU (en 28 de ellos, la edad mínima está en 17 o 18 años), se responde a sí mismo, como Raventós: "Da más beneficios que problemas", sobre todo si "va acompañada por esfuerzos para hacer que esos años extra sean más productivos y aceptables para aquellos que realmente no quieren estar en la escuela", dice por correo electrónico. Oreopoulos calculó en su trabajo que un año más de escolarización obligatoria aumenta de media un 10% la riqueza que obtendrá una persona a lo largo de su vida, que las tasas de abandono escolar caerán un 1,4% y las de matriculación en la escolarización posobligatoria subirán un 1,5%.


Pero no todo en la vida es estadística y, ésta, además, es muy discutible, según Julio Carabaña. Los datos son tan interpretables que las predicciones se convierten en muy débiles, asegura. Además, como admite el propio Oreopoulos, el hecho de que chavales que no quieren permanecer estén más tiempo en la escuela no significa que vayan a aprender algo. "Se puede escolarizar obligatoriamente a los niños, pero no a los adultos. Si fuera posible, sería contraproducente: los forzados complicarían la vida en las escuelas. Y aun cuando no fuera contraproducente, sería estéril: los forzados no ganarían nada, y mucho menos la economía", dice Carabaña. Sin embargo, Oreopoulos sostiene que hay una parte de alumnos que abandonan, no tanto porque estén hartos de la escuela, sino porque se dejan arrastrar por su entorno y por lo que llama una visión miope, es decir, que las ventajas laborales de la educación quedan tan lejos en el tiempo que no se ven. A estos jóvenes sí les beneficiaría más tiempo de escolarización, asegura.


Pero, por beneficioso que pueda ser, la cuestión sigue tocando temas muy delicados de libertad individual. "¿Hasta qué punto tiene la sociedad derecho a obligar a una persona a permanecer escolarizada hasta los 18 años? Por muy importante que sea el conocimiento y por muy beneficiosa que pueda (y digo pueda) resultar la educación, no debemos olvidar que estamos hablando de una forma de institucionalización, de internamiento forzoso a tiempo parcial", dice el catedrático de la Universidad de Salamanca Mariano Fernández Enguita.
Aún echando en falta más detalles sobre la idea que lanzó Gabilondo, padres y sindicatos como FETE-UGT y CC OO ven bien la posibilidad de subir la edad obligatoria, aunque otros más pequeños como Anpe y Csif, no. Algunos empresarios de la enseñanza privada, como CECE, lo ven con buenos ojos, pero tampoco todos; la católica FERE, principal representante de la educación concertada en España, dijo que no le parece adecuado, aunque esté dispuesta a hablarlo en el marco del pacto educativo, como lo planteó Gabilondo. E incluso el PP dijo que no se opone de primeras, aunque no le parece prioritario.
"La idea puede sonar bien a quienes temen el coste político del paro y no hay nada sorprendente en el contento de las asociaciones de padres, los sindicatos de profesores y la enseñanza privada", dice Fernández Enguita. "Sobre el papel es la bomba: calculando a ojo podría ser un cuarto de millón de parados menos, hasta 300.000 alumnos nuevos y, en consecuencia, más de 30.000 nuevas plazas de profesores, además de la gratuidad para la enseñanza privada en el tramo".
Lo que sí dijo el ministro es que no se podría hacer de un día para otro y que el sistema educativo tendría que ser mucho más flexible de lo que es ahora, dando a los alumnos diferentes opciones de estudio y escolarización, algo en lo que coincide el trabajo de Oreopoulos. El profesor de Toronto pone el ejemplo de la provincia de Ontario (Canadá), donde el aumento de la escolarización hasta los 18 se acompañó de un aumento de los programas de FP y de oportunidades de aprobar créditos como aprendices en trabajos o tomando cursos en la universidad. Precisamente, el tiempo parcial es lo que imponen, como mínimo, entre los 16 y los 18 en Alemania, Bélgica y Polonia. En EE UU, la mayoría de los Estados que han subido la edad obligatoria contemplan la posibilidad de eximir a los jóvenes de 16 y 17 años que cuenten con el permiso familiar para dejar los estudios.

Raventós dice que España "no se puede permitir el lujo" de tener un 31% de abandono escolar temprano. El profesor dirigió en 2005 junto a Joaquim Prats un estudio sobre los sistemas educativos europeos y admite que algunos países de los que han aumentado la obligatoriedad hasta los 18, como Alemania u Holanda, tienen en sus sistemas educativos serios problemas de equidad (los alumnos se separan muy jóvenes en caminos estancos que les llevan a la FP o a la universidad), pero asegura que la forma en que esos países abordan sus problemas "les suele dar mejores resultados". También recuerda el gran retraso educativo que se produjo en España por el franquismo. Cuando se empezó a hablar en serio de obligatoriedad hasta los 18 años en Europa, a finales de los ochenta, España todavía tenía el tope en los 14 y poco después, en los noventa, fue cuando se aumentó a los 16. "Pero en la medida que vamos rezagados, debemos hacer unos esfuerzos extra, y no los estamos haciendo", dice. Y remata que, por supuesto, elevar la escolarización obligatoria, aparte de más recursos económicos y humanos, requeriría garantizar la autonomía de los centros, buenos profesores y buenos directores.

Los Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza (STES) también se refieren a ese retraso, pero al contrario que Raventós, sostienen que el sistema aún no se ha llegado a recuperar del todo del aumento de escolarización hasta los 16, por lo que sugiere hacer las cosas al revés, es decir, mejorar primero lo que ya hay, reduciendo ese gran fracaso escolar, y empezar a hablar de aumentar la edad obligatoria. No sería lo mismo obligar a seguir dos años a un 31% de chavales que potencialmente preferirían estar en otro lado, que a un 15%, que es la media de abandono en la UE. Así, la medida más ajustada del efecto que podría tener la iniciativa en España la dará Portugal (con un 36% de abandono) que quiere elevar la obligatoriedad a los 18 en 2012.
"Si lo que quieren es rellenar las estadísticas, que las llenen", insiste Carabaña. Duda de las bondades de los programas de aprendices que existen en Alemania para esos alumnos a tiempo parcial y recalca: "De lo que se trata es de convencer a la gente, no de obligarles". La escolarización ha ido aumentando conforme ha crecido la demanda de educación, dice, y es ahí donde hay que actuar.

A Fernández Enguita una subida de la escolarización obligatoria le parecería "una fuga hacia delante" y desde luego no cree que el problema del fracaso se vaya a arreglar con más de lo mismo, sino con esas nuevas y variadas formas de escolarización, de "combinación de estudio y trabajo y de retorno ulterior y voluntario al sistema educativo", eso sí, no obligatorias, además de una revisión de lo que se hace en las clases. "Lo que hay que hacer, primero, es averiguar qué es lo que expulsa a los jóvenes de las aulas, hasta qué punto se ha divorciado el conocimiento escolar de las necesidades y oportunidades sociales", dice. No hay que olvidar que España es uno de los países en los que menos diferencia salarial supone tener un título superior, y que las distancias son enanas entre los que sólo terminaron la ESO y los que se sacaron la FP de grado medio, aunque las diferencias de paro sí son importantes y las salariales estén aumentando debido a la crisis económica.

En cualquier caso, algunas de esas medidas de las que habla Enguita, mal o bien, se están intentando -en 2008 se firmó un acuerdo entre Gobierno y autonomías contra el fracaso escolar- Así que la cuestión sería, si merece la pena y si es lícito añadir el empujón coercitivo.
El responsable del Informe Pisa de la OCDE, Andreas Schleicher, no se decanta, pero le quita importancia: "Ya hay fuertes incentivos económicos para que la gente permanezca en la escuela y grandes desventajas laborales para los que no tienen ninguna formación. Elevar la edad de escolarización obligatoria puede ser una manera de mejorar los resultados, pero motivar a los jóvenes para seguir en la escuela y ofrecer una instrucción de gran calidad es, por lo menos, igual de importante".

Descripció

Quan varem treballar el tema de la descripció, aquell dia el que varem fer primer de tot va ser escoltar unes cançons algunes les havia escoltat algún cop i altres ni s’havia que existís.
Les cançons escoltades varen ser:
-El gripau blau, ara va de de bo
- Lila, Whiskyn’s.
- Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra del Rubén Blades)
- Com un puny, Raimon
- Nit de Sant Joan, Sisa.

Després d’això varem poder gaudi de unes poesies visuals, varem fer un passeig virtual per l’obra d’en Joan Brossa.


www.joanbrossa.org

I per finalitzar varem escoltar el conte de Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix.
Amb això l’Imma el que ens volia introduir era en el tema de la descripció.
La descripció és un mode que ens ajuda a organitzar el discurs que volem escriure. Per mitjà de la seqüència descriptiva és proporcionen informació com per exemple pot ser el to que pot ser més subjectiu o més objectiu això depèn de la situació comunicativa que li vulguem donar.
Cal dir que la descripció pot ser el dominant d’un text com pot ser el informe mèdic, presentació de vins però en la majoria dels textos sol venir combinada amb altre seqüències.
Com hem dit abans podem trobar dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l’autor adopta una actitud imparcial, és a dir l’autor descriu l’objecte tal com és. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: L’autor quan descriu l’objecte reflecteix el que li suggereix personalment. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
L’estructura que ha de tenir un text descriptiu és la següent:
El text descriptiu el que només admet són dades objectives i comprovades.
Podem considerar tres procediments ordenats.
1) L’establiment del tema: El tema es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
2) Caracterització: És on es dirigeixen les qualitats, propietats i les parts de l’objecte de descripció.
3) Relacions amb el món exterior: Tant pel que fa a l’espai i el temps i també pel que fa a les comparacions, metonímia, metàfora.
També cal dir que per fer un text descriptiu cal sapiguer i seleccionar molt bé les paraules que precisin més el que es vol descriure.
El contingut del text a de respondre a les preguntes explícites i implícites com és ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?...

Per poder fer un bon text descriptiu el que tenim que seguir són les següents tècniques descriptives.
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivals
- Verbs en present o imperfecte d’indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensorials
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius

A continuació posaré un text descriptiu subjectiu i un altre text descriptiu objectiu.

Text descriptiu objectiu:
La drosophila melanogaster presenta un marcat dimorfisme sexual en la seva fase adulta, la qual cosa facilita enormement el seu ús. Els trets que poden permetre una fàcil i ràpida identificació són els següents: mascles, més petits i actius, últimes bandes abdominals fusionades formant una taca negra a l'extrem de l'abdomen, final de l'abdomen arrodonit (...)

Text descriptiu subjectiu:
Grans muntanyes amb una fina capa de neu que pareix un pessic de cotó de sucre. Les muntanyes tenen un color verd amarronat com un polo de llima llimó. Ple d'arbres d'un color exquisit i molt bonic. A la llunyania hi ha un poble que li dóna un toc rural al paisatge, hi ha un riu blau com les llàgrimes d'un xiquet xicotet i quan li dóna el sol pareix un riu d'or. Hi ha un embassament fet de pedra que li dóna un toc modern. Darrere hi ha un pantà que es la cirereta del pastís com la flama d'un ciri. En poques paraules el més bonic és la herba al voltant de l'aigua que li dóna un color molt especial, un blau amb un toc verd com un colorant però natural, i el millor de tot és que no contamina. Tot està rodejat de camps d'un color verd fosc. Més enllà, a l'oest, hi ha una granja amb unes ovelles pasturant. Aquest paisatge em produeix molta alegria per que encara hi ha boscos així.

5/12/2009



Hi ha diverses tipologies per fer un bon us de l’ordinador per aprendre.
Cada tipologia es correspon amb una concepció psicopedagògica de l’aprenentatge, i per tant cada tipologia comporta diferencies en els rols del mestre i de l’alumne.
Per tant en aquesta sessió que continua sent la 10 doncs relacionarem els programes anteriors ( Word, Crayon physics, Zona clic, Logos). Amb la concepció psicopedagògica que li corresponen.
La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor això correspondria amb el programa de Zona clic, ja que l’ordinador fa de mestre.
La metàfora de la construcción: l’ordinador com a alumne correspondria amb el programa de Logo, ja que l’ordinador es l’alumne, i l’aprenent fa de mestre ja que executa lo que li dic des de el pc. Per tant es un tipus d’assaig error.
La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador correspondria amb el programa de Crayon Phisics. És un aprenentatge com a descobriment.
La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina correspondria amb el programa del Word ja que si treballem amb aquest programa doncs ens ho fa més senzill i no fa faltar fer bona cal•ligrafia. El Word ens corregeix les faltes d’ortografia.

Sessió 10

Durant aquesta sessió que va durar gairebé dos classes el que varem fer va ser el següent:
En la primera classe en Xavier sense dir-nos res de res ens va dir que obríssim el word que anava a fer un dictat.
Era una poesia que si no recordo malament anava de una vaca. Primer ens la va llegir, jo al començament em pensava que es tractava de una broma, perquè era una mica complicada aquella poesia, però com varem veure desprès la va agafar a propòsit.
Quan varem acabar de escriure cadascú el dictat en el seu ordinador ens varem canviar de pc per tal de corregir les faltes en els nostres companys. El que ens volia ensenyar en Xavier amb aquesta primera prova era que podíem treballar la ortografia.

La segona prova va ser amb el Crayon Phisics és un programa que vam instal•la tractava de que a mida que anaves assolin els nivells anaves avançant i passant de pantalles. El que treballàvem era l’orientació, geometria, lògica, estratègies , el medi natural és a dir la gravetat entre altres coses.

La tercera prova va ser amb el Clic.xtec.cat aquest programa era com un laboratori virtual el que primer ens teníem que fer era clicar sobre l’imatge i el que feia era donar-nos el seu nom i després de tot això el que feia era que ells ens donaven les imatges i nosaltres teníem que escriure el nom o relacionar-lo.
I el que treballàvem amb aquest programa doncs era noms concrets d’aparells de laboratori.

La quarta prova va amb Winlogo aquest programa el que fa és com si nosaltres des de l’ordinador dirigíssim a una mena de robot. En aquest programa el que treballàvem era l’orientació.

sábado, 28 de noviembre de 2009

SETMANA D'ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES

DILLUNS

CIBERNÀRIUM
Hola a tots, desprès de una setmana d’activitats extraordinàries en les escoles, casals, conferències...Doncs he decidit començar per posar una mica el que van explicar en la conferència del cibernàrium.
Abans de tot cal dir que el cibernàrium és un centre de alfabetització i captació digital. Que forma part de la Barcelona activa.

Hi ha tres línies d’activitats:
• Inicia’t a internet.
• Creix amb internet (activitats de alfabetització)
• Itineraris de formació.

El model de formació està subdividit en:
• Càpsules de curta durada (de una a quatre hores)
• Flexibilitat horària.
• Possibilitat de repetir alguna càpsula.
Això de càpsula ens referim a les diferents activitats que es poden realitzar. En aquests moments hi ha al voltant de 82 activitats diferents. Ja que aquestes activitats no sempre son les mateixes, ja que les actualitzen cada trimestre.

Si donem una mica de percentatges i xifres podem dir que en el any 2008 en aquestes activitats van participar vora de 60.000 persones. I el qual el 56% eren dones.
En aquestes activitats podem veure que participa gent de totes les edats. Ja que a Barcelona hi ha un gran percentatge de gent que encara no té els nivells bàsics de competència de informació.
També cal dir que per poder-te inscriure’t en alguna d’aquestes càpsules doncs et donen diferents opcions per poder-ho fer, com per exemple a través del telèfon, personalment o per internet.


També el que ens explica és que a través d’internet podem obtenir una gran quantitat de mentides, hi ha una gran quantitat també de bitàcoles (terme treballat a la universitat), hi ha una revolució del periodisme ciutadà, i això te una part positiva i una altre negativa.
La part positiva és que tots poden informar, i això és un punt a favor ja que ens podem assabentar de més coses que poden passar.
Però la part negativa es que com tots poden informar doncs pot haver alguna que altre informació que no sigui certa.

També el que ens varen ensenyar va ser el concepte de web 1.0 i web 2.0 (un altre concepte treballat a classe) i el que van fer va ser una breu comparació del que era una web i el que era una altre.
Com per exemple que la web 2.0 ens obliga a:
• Veure
• Escoltar
• Llegir
• Escriure
• Gestionar
• Innovar.

Al final de aquesta conferencia el que varem fer va ser un debat de; Com tindria que ser el professor del futur
En aquest debat va haver bastantes intervencions, en les quals casi totes abocaven a una resposta de que un mestre tenia que tenir totes les competències dites anteriorment( veure, escoltar...)

Dit tot això cal dir que el cibernàrium no fa la competència a cap empresa.
I també cal destacar que cada vegada hi ha una demanda més forta de noves tecnologies.


DIMARTS
Vaig anar a Cerdanyola del Vallès. A continuació posaré un petit resum del que vaig poder observar d’aquella escola.
De 8:30 a 10:30 Classe de 4r de primària, teníem classe en el pavelló municipal.
Jocs que varem fer:

  • Caça guineus.
  • Pescador, peix i tauró
  • Agulla del rellotge.
  • Jugar a matar.
  • Fila amb ritmes i cares

Observacions i rol de la professora:

  • La professora no explicava si els nens no seien al terra fent una rotllana
  • La professora en acabar la seva explicació preguntava si hi havia algun dubte.
  • Quan s’acaba la classe de educació física la professora passa llista per veure si han dut la roba de recanvi. Donava molta importància de que es canviessin els mitjons.

Observació i rol dels alumnes:

  • Cada canvi de joc o d’activitat els nens sabien que tenien que seure al terra amb una rotllana
  • Poca atenció.
  • Repetició molt les coses.
  • Compenetració entre nens i nenes

Altres observacions:

  • Hi havia un nen hiperactiu en aquesta classe.

10:30 A 12:30 Castellà amb una classe de 6è de primària:

Funcionament de la classe:

  • Anterior dia la mestre va explicar el text instructiu.
  • Reparteix un full la mestre i fa llegir amb veu alta als alumnes. (Forma part de l’examen)
  • Quan acaben de fer l’activitat, estudien per l’examen.
  • Reparteix l’examen ja fet fa dies i el tenien que portar signat per els pares.
  • Repàs del control fet.

Classe:

  • La classe està distribuïda de la següent manera:

- 8 taules de 2 persones.

- 1 taula de 4 persones.

- 1 taula de 7 persones

Les taules estan distribuïdes d’aquesta manera perquè cada professor les posava com volien. Cada dos, tres setmanes aquesta distribució es canviava.Hi ha nens i nenes que no saben treballar amb grup.

  • La classe està decorada amb:

- Coses de halloween

- Moral de l’educació fet per els alumnes.

- Moral amb activitats d’anglès, feta per els alumnes.

  • Poca il·luminació
  • No hi ha penja-robes dins de la classe, sinó que està en el passadís.

Observacions i rol de la professora:

  • La professora fa la classe amb una dinàmica bastant animada (fa bromes).
  • Posa exemples perquè ho entenguin millor.

Observació i rol dels alumnes:

  • Poca atenció.
  • Males contestacions (tan nenes com nens).
  • No hi ha silenci.

Altres observacions:

  • Molt de soroll (estaven fent obres a l’escola).
  • Els alumnes participaven amb unes llistes de:

- Registre d’assistència.

- Registre d’ordre.

- Faltes de deures.

- Faltes de materials.

Educació física amb nens de primer de primària.

Jocs:

  • Paracaigudes.
  • Grups de cinc nens i que es posin d’acord per fer un joc amb els que facin servir els següents materials: cons, teles, pilota.

Altres observacions:

  • Classe poc treballada.
  • Al final de la classe la professora comenta com a anat la classe.
  • Higiene.

15:30 a 17:00 Classe d’educació física amb nens de 4r de primària.

Jocs:

  • Caça guineus.
  • Pescador, peix, tauró.
  • Jugar a matar
  • Salva ferits.
  • Relaxació per finalitzar la classe.

Observacions de la professora:

  • Fins que els alumnes no callen la professora no explica.
  • Els i dona protagonisme als nens per explicar la forma i les normes dels jocs.
  • Posa exemples.
  • La professora juga alguns jocs amb ells.
  • Pregunta si hi ha algun dubte.

Observacions dels alumnes:

  • Cada canvi de joc els nens tenien que seure a terra.
  • Falta d’atenció.
  • Necessiten que els hi repeteixi molt les coses.
  • Els hi costa molt està callats.
  • Posaven moltes ganes de jugar.
  • Explicaven ells mateixos les normes dels jocs.

Altres observacions:

  • No tenen gimnàs, no vestuaris (per culpa de les obres) tenen que fer la classe al pati.
  • La professora tenia que parar massa cops la classe per cridar l’atenció als nens.


DIMECRES
El dimecres vaig anar a Badalona. En aquest casal cal dir que és un casal per els nens i nenes més desfavorits del barri. Encara que també poden anar la gent adulta, però qui té una prioritat són els més petits.
Aquest casal hi ha força sales on cada una d’elles poden fer diverses activitats.

  • Sala d’ordinadors.
  • Sala de teatre.
  • Magatzem.
  • Menjador.
  • Sala dels jocs...

Tot esta molt ordenat i molt net.Aquest casal el que ofereix aquests nens és ajudar-los a fer els deures, els hi dona un lloc on poden jugar i compartir les seves vivències. També cal dir que aquest centre els hi dona de berenar i els dutxen als nens que no tenen diners ni per les coses més primordials.

En segon lloc, els més adults, també hi ha un lloc per ells en aquest casal.Els més grans acostumen anar al casal pel mati. I el que els hi ofereixen són tallers on es puguin desconnectar per un moment dels seus problemes.

Hi ha tallers com:

  • Ceràmica.
  • Teatre.
  • Costura.
  • Música etc...

També dona un lloc a les mares adolescents que els hi ensenya com afrontar alguns dubtes que tenen amb els seus nadons.

DIJOUS
Vaig anar a una escola de la zona alta de Barcelona. A continuació faré un petit resum d’aquesta visita aquesta escola.

Aquestes dues escoles es van fusionar fa 20 anys i ara formen l’escola que varem visitar.
És una escola que te dues línies:

  • Infantil
  • Primària

Infantil

1. Reunions

  • Hi ha una reunió per els pares nous (Setembre)
  • Abans de començar l’escola fan una entrevista més individualitzada amb els pares i els nens
  • Hi ha una reunió pedagògica.( Finals del Setembre)
  • Entrevista individual ( A partir de Febrer)

2. A infantil fan música, anglès (a partir dels 4 anys).

3. Fan sortides i colònies des de p3.

4. Treballen amb:

  • Projectes
  • Expressions orals
  • Lletra de pal
  • Plàstica

5. Els nens es barrejant per edats.

6. Al migdia hi ha tallers, activitats, anglès...

Primària

1. A primària tenen:

  • 2 professors de educació física
  • 2 professors de música
  • 3 professors d’educació especial (venen nens d’altres escoles per fer classes especials, només un dia determinat.)
  • 3 professores d’anglès
  • 1 professora de llengua oral
  • Introducció llengua francesa a cinquè i sisè
  • Grups flexius de català ( segons el nivell d’aprenentatge

2. Hi ha tres informes a final de cada trimestre.

3. Les entrevistes es fan a final de cada trimestre.

4. Fan sortides i colònies fins a sisè.

5. L’escola de migdia proposa:

  • Tallers (anglès, dansa...)
  • Biblioteca
  • Aules

6. Fan dos reunions a la setmana per cicle:

  • Una reunió funcional
  • Una reunió pedagògica.

7. En els tallers de plàstica treballen diferents temes com:

  • Impressionisme
  • Els somni de Dalí...

8. Els nens de primària treballen amb els pc (Word,PowerPoint...)

L’ESCOLA

1. L’escola donen molta importància amb relació amb la família.

2. Hi ha una agenda escolar (mitjà de comunicació entre pares i mestres).

3. Fan seminaris amb altres escoles del voltant i continuïtat amb IES.

4. Hi ha serveis d’autocar (fa 3 rutes al dia l’autocar).

5. Celebracions:

  • Festa major (convidant els pares).
  • Nadal.
  • Carnestoltes.
  • Sant Jordi.

Alguna d’aquestes celebracions es convida als pares i altres són més internes.També hi ha festes que les organitza l’AMPA

  • Dissabtes ecològics (El Març)
  • Festa tipo lúdic

6. Casi el 99% dels nens es queden a menjador.

7. Tenen pocs nens immigrants, però si que tenen un gran nombre de nens adoptats.

8. Són nens amb un nivell adquisitiu alt.

9. Hi ha comissions:

  • Festa- Informàtica
  • Ambient
  • Llengua
  • Educació especial

10. Fan el projecte COMENIUS (projecte Europeu).

  • Hongria
  • Polònia
  • França.

- A l’octubre els van convidar que vinguessin a l’escola.

11. Són una escola verda, treballen molt amb el medi ambient.

12. A final de cada passadís hi ha un espai amb taules.

13. Cada mestre distribueix la seva aula al seu gust.

14. Tenen dos patis i un bosc.

15. No hi ha llibres, treballen per projectes. Només tenen llibre per l’assignatura de matemàtiques i de anglès.

16. Hi ha aules de ciències i TIC.

17. A totes les classes hi ha pc i estan arribant projectors.

18. Hi ha 3 pissarres digitals a l’escola.

19. Treballen amb el mètode d’aprenentatge significatiu i filosòfic (els nens mateixos busquen la resposta, el professor no la dona.)

20. Hi ha algunes assignatures com el medi social i natural que algun tema el donen amb anglès.

21. Hi ha objectes de Montessori.


DIVENDRES



Divendres vaig tenir l’oportunitat d’anar al Cosmocaixa. On hi havia una exposició temporal que es deia ABRACADABRA.És una exposició bastant interessant si es que vas amb nens i nenes de l’escola perquè apart de pesar-ho d’allò més bé doncs aprenen algun concepte que ho havien sentit a parlar però ben bé no s’havien lo que era com és el cas deil•lusions òptiques.

És una manera més original de aprendre un concepte, ja que aquesta exposició el que fa és ensenyar-te les coses a través de que un mateix experimenta.Si mirem la pàgina web del CosmoCaixa www.obrasociales.lacaixa.es doncs podem veure les exposicions que hi ha actualment i les exposicions que faran posteriorment.També hi ha els preus i els horaris, entre altres coses.