Descripció

Quan varem treballar el tema de la descripció, aquell dia el que varem fer primer de tot va ser escoltar unes cançons algunes les havia escoltat algún cop i altres ni s’havia que existís.
Les cançons escoltades varen ser:
-El gripau blau, ara va de de bo
- Lila, Whiskyn’s.
- Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra del Rubén Blades)
- Com un puny, Raimon
- Nit de Sant Joan, Sisa.

Després d’això varem poder gaudi de unes poesies visuals, varem fer un passeig virtual per l’obra d’en Joan Brossa.

www.joanbrossa.org

I per finalitzar varem escoltar el conte de Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix.
Amb això l’Imma el que ens volia introduir era en el tema de la descripció.
La descripció és un mode que ens ajuda a organitzar el discurs que volem escriure. Per mitjà de la seqüència descriptiva és proporcionen informació com per exemple pot ser el to que pot ser més subjectiu o més objectiu això depèn de la situació comunicativa que li vulguem donar.
Cal dir que la descripció pot ser el dominant d’un text com pot ser el informe mèdic, presentació de vins però en la majoria dels textos sol venir combinada amb altre seqüències.
Com hem dit abans podem trobar dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l’autor adopta una actitud imparcial, és a dir l’autor descriu l’objecte tal com és. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: L’autor quan descriu l’objecte reflecteix el que li suggereix personalment. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
L’estructura que ha de tenir un text descriptiu és la següent:
El text descriptiu el que només admet són dades objectives i comprovades.
Podem considerar tres procediments ordenats.
1) L’establiment del tema: El tema es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
2) Caracterització: És on es dirigeixen les qualitats, propietats i les parts de l’objecte de descripció.
3) Relacions amb el món exterior: Tant pel que fa a l’espai i el temps i també pel que fa a les comparacions, metonímia, metàfora.
També cal dir que per fer un text descriptiu cal sapiguer i seleccionar molt bé les paraules que precisin més el que es vol descriure.
El contingut del text a de respondre a les preguntes explícites i implícites com és ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?...

Per poder fer un bon text descriptiu el que tenim que seguir són les següents tècniques descriptives.
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivals
- Verbs en present o imperfecte d’indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensorials
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius

A continuació posaré un text descriptiu subjectiu i un altre text descriptiu objectiu.

Text descriptiu objectiu:
La drosophila melanogaster presenta un marcat dimorfisme sexual en la seva fase adulta, la qual cosa facilita enormement el seu ús. Els trets que poden permetre una fàcil i ràpida identificació són els següents: mascles, més petits i actius, últimes bandes abdominals fusionades formant una taca negra a l'extrem de l'abdomen, final de l'abdomen arrodonit (...)

Text descriptiu subjectiu:
Grans muntanyes amb una fina capa de neu que pareix un pessic de cotó de sucre. Les muntanyes tenen un color verd amarronat com un polo de llima llimó. Ple d'arbres d'un color exquisit i molt bonic. A la llunyania hi ha un poble que li dóna un toc rural al paisatge, hi ha un riu blau com les llàgrimes d'un xiquet xicotet i quan li dóna el sol pareix un riu d'or. Hi ha un embassament fet de pedra que li dóna un toc modern. Darrere hi ha un pantà que es la cirereta del pastís com la flama d'un ciri. En poques paraules el més bonic és la herba al voltant de l'aigua que li dóna un color molt especial, un blau amb un toc verd com un colorant però natural, i el millor de tot és que no contamina. Tot està rodejat de camps d'un color verd fosc. Més enllà, a l'oest, hi ha una granja amb unes ovelles pasturant. Aquest paisatge em produeix molta alegria per que encara hi ha boscos així.