Datos personales

martes, 29 de diciembre de 2009

Exposicions de territori

L’ultima classe de COED vàrem acabar amb les exposicions de territori. Tots estàvem molt cansats però les exposicions varen ser de lo més interessant, i no ens perquè vaig tindre que expondre jo eh.
A continuació posaré els títols dels treballs dels meus companys.

  • Territori i sostenibilitat: Juan Antonio Mederos

  • Cabrera de Mar: Oriol Pallejà i Òscar Casas

  • Del lloc on venim: Carles Fernández i Xavier Costa

  • Caldes de Montbui: Rubén Luque, Jaime Pérez i Andreu Fontàs

  • Escoles a territoris bèl·lics: Vanessa Tarragona i Anna Ramos

  • Montserrat: Laia-Anna Ferrer i Vanesa Hernández

  • Model d'Escoles Pestallozi a l'Ecuandor: Miquel Peiró i Guillem Príncep

  • El laberint d'Horta: Carol Arcas i Elena Joaquín

  • Catalunya- Andorra: Olga Masvidal i Mireia Sánchez

  • Borredà: Sara Garcia i Alexandra Castro

  • Capellades- Rubí: Estefania Mantas i Audrey Oronich

  • Pallassos sense fronteres: Dani Collado i Esther Pleguezuelos

  • Guatemala: Noa Barceló i Anna Ribó

  • Perspectiva vital Viladrau - Barclona: Blanca Jiménez i Judith Espejo

  • El Baix Ebre: Mar Sánchez i Marta Vico

  • Tiana: Marc Escolar i Sergi Aznar

  • El Camp Nou: Didier Derch i Jordi Vinyals

  • La Vall de Núria: Amanda Albuichech i Núria Torres.

Personalment, crec que les exposicions han anat força bé. Ha hagut algunes exposicions molt emotives i algunes semblaven que haguessin estat tallades amb el mateix patró. Però bueno crec que han anat força bé i lo més important és que tots els hi hem posat moltes ganes pe fer un bon treball.

Tancament del bloc



El dia 22 de Desembre vàrem acabar les classes de GITIC. I ara el que ens toca és fer l’ultima intervenció en el blog per poder fer el tancament.
Primer de tot dir que la creació d’un blog a sigut una eina molt útil per sapiguer donar utilitat a les noves tecnologies i per donar sentit al que fem. Tot això a banda de que un blog et dona una importància per anar afegint els continguts i reflexions de cada assignatura. Sembla mentida però si tens un blog tens que anar actualitzant sovint i això fa que els continguts i els temaris els profunditzis més del que et penses.
Personalment a sigut una eina bastant encertada. Quan els primers dies ens varen dir que teníem que crear un blog i que des de allà una petita part de l’assignatura ens valorarien doncs jo no m’ho podia creure. Primer vaig dir: que tenim que fer un que? I després vaig dir bueno serà qüestió d’anar escrivint cada dia una mica el que fem a classe i fer petites reflexions, i així va ser.
Per tant he pogut aprendre a fer ús d’un blog i personalitzar-lo ja que he anat posant gadgets com per exemple un rellotge, un aquari amb peixos. Sembla que no però això d’anar personalitzant el blog enganxa.

També he aprés a:
  • Editar i a pujar algun powepoint,vídeos del youtube i altres continguts amb multimèdia.
  • Compartir informació i rebre opinions dels demés.
  • Etiquetar cada entrada en la seva etiqueta corresponent.

Entre altres.

A continuació enllaçaré les entrades que m’han semblat més significatives.

http://judithespejo.blogspot.com/2009/10/30-d-octubre-del-2009.html

Aquesta és una de les entrades més significatives ja que en aquella sessió vaig aprendre i vaig conèixer moltes pàgines que hem podrien ser útils per avui en dia i per un futur.

http://judithespejo.blogspot.com/2009/10/anunci.html

I aquesta és la segona entrada. He triat aquesta entrada ja que hem va agradar moltíssim fer-la i també hem vaig passar força estona davant del ordinador tirant enrere el vídeo perquè volia fer una entrada amb molta precisió i amb el màxim detall possible. I aquest es el resultat.

Bueno i fins aquí a sigut l'ultima entrada.

domingo, 13 de diciembre de 2009

DEBATS I RECITACIONS.



  • Hola a tots, fa uns dies vàrem acabar les recitacions per un costat ni els debats per l’altre.Podria fer una petita síntesi molt breu de cada debat.

  • - L’Educació obligatòria fins els 18 anys, si o no: El primer debat de tots. Per el que vaig poder percebre va ser un equip força equilibrat, ja que el tema del debat els hi acompanyava, feia només uns quants dies enrere quan van publicar una noticia que volien posar una llei que seria l’educació obligatòria fins els 18. Amb això el que vull dir és van sapiguer molt bé l’elecció del tema del debat.
    Jo crec que per ser el primer equip ho varen fer força bé, ja que tenien la por de com serà?, com ens sortirà?, és això el que ens demanava la mestre?

  • Escoles mixtes, si o no: Aquest debat va ser el que jo vaig tenir que exposar. I com que va ser debat del meu grup no diré com va anar perquè seria tirar moltes floretes. Però el que puc dir és com ens vàrem organitzar.
    Primer de tot va ser a sorts, dir qui aniria en contra i qui aniria a favor (perquè així segur que no hi havia cap problema), vàrem tirar una moneda al aire.
    Desprès d’això ens vàrem reunir un cop per sapiguer el que teníem que fer cadascú.
    Al cap d’uns dies, ens vàrem tornar a reunir per exposar una mica el que havíem trobat. Algunes d’un “equip” havia trobat coses que els i interessessin a l’altre “equip”, i així ens facilitàvem la feina una mica.
    Hi havia gran unió entre els dos equips.
    I desprès ens vàrem reunir un parell de cops més per tal de poder-ho preparar en condicions.

  • Escola inclusiva, si o no: Aquest debat va ser bastant interessant ja que és bastant fort que hi hagi gent que encara pensi que l’escola no ha de respondre totes les necessitats dels seus alumnes tinguin o no una deficiència de qualsevol tipo.
    Jo crec que les meves companyes varen exposar el tema de la millor forma que varen sapiguer i així m’ho varen transmetre.

  • Ús de les noves tecnologies a l’Educació infantil, si o no: El quart debat que ens varen presentar tractava de les noves tecnologies a l’Educació infantil, és un tema bastant corrent avui en dia, ja que tot, o casi gairebé tot el que fem servir és tecnologia pura.
    Ens comuniquem amb telèfons mòbils d’última generació, parlem amb persones de l’altre punta del món gairebé amb temps real... I el que és qüestionava en aquest debat si era bo introduir les noves tecnologies en l’Educació infantil.

  • La LEC, si o no: Aquest debat és un dels molts debats i discussions que hem pogut escoltar o veure per la radio durant l’últim any. La LEC és un tema que té un desencadenant molt discutit entre politics i estudiants.
    En aquest debat dels meus companys el que podríem afegir és que es van documentar força bé, ja que tots havíem sentit a parlar de la LEC però no tots sabíem el que és discutia exactament.

  • El nou calendari escolar, si o no: El penúltim debat, i personalment un dels que hem van agradar bastant. Aquest debat és discutia el calendari que han imposat els d’adalt i cosa que molts de nosaltres tindríem molt de discutir d’aquest tema.
    Van tocar varis temes com són els escurçaments de dies de vacances, el canvi de nom de les vacances, és a dir en vés de dir vacances de Nadal dons que es diguessin vacances de desembre... Jo crec que va ser un debat força entretingut i bastant complert.

  • La religió a les aules, si o no: L’últim debat. Aquest debat tractava si era bo que a les aules de tant escoles privades com públiques impartissin religió en el aula. Jo aquest debat personalment el vaig trobar molt interessant, ja que jo vaig estar en una escola privada i en una escola pública. Alguns dels arguments els trobava bé i els altres no tant.
    M’hagués agradat saltar més d’un cop.
    També cal dir que en aquest debat hem varen faltar les preguntes de replica entre equips.


Desprès de haver fet una petita síntesi dels debats, m’agradaria parlar una mica de les grans recitacions que varem fer tots plegats. Va haver-hi; llegendes, contes, histories, poesies... Però cal dir que la recitació que hem va agradar més va ser la de un company meu, que va recitar un conte de Jorge Bucay – El buscador.
Aquest conte hem va semblar el més maco i el que em va fer reflexionar durant dies.
A continuació posaré el link on podem escoltar el conte.

http://www.youtube.com/watch?v=P_y1i0ntkK8

martes, 8 de diciembre de 2009

Fira del joc

Un dia a seminari en Marià ens va explicar que el cap de setmana del 28 de novembre a Tona hi havia una fira del joc. Ens va insisti molt que si teniem ocassió d'anar que hi anessim perquè ens ho passariem molt bé.
Jo no vaig tenir ocassió d'anar peró hem va moure la curiositat i aig fer una visita virtual.
Aqui deixó el link per els més curiosos.

http://www.firadeljoc.cat/

lunes, 7 de diciembre de 2009

Un afegit de Competències lingüístiques

Mirant per internet vaig trobar una pagina on hi havia un quadre de competències lingüístiques i hem va semblar molt interessant adjuntar-lo.

Deixo el link, ja que no hem deixa pujar l’arxiu perquè es un pdf.

http://www.xtec.cat/innovacio/ciutadania/pdf/competencies_linguistiques_quadresintesi.pdf

El fet Comunicatiu

Aprendre i créixer Bosch, E
Aquest text fet per E. Bosch el que ens intenta dir que hi ha una gran importància aprendre per aprendre hi ha créixer.
Ens posen un petit exemple que es el següent: per un nen aprendre a llegir significa per a ells que ja són grans, senten una mena de llibertat, de poder expressar per escrit tot allò que tenen dins, ara ja no són només els pares els que llegeixen, sinó que ara els petits també ho poden fer. Ara poden gaudir d’una lectura, no només es guien per els dibuixos que poden sortir, sinó que darrera hi ha un text que saben que hi ha més informació.

Per altre banda el que ens explica en aquest capítol es la confiança que pot tenir el mestre amb l’alumne, i les tècniques que pot utilitzar per motivar als infants perquè puguin anant aprenent.
En tercer lloc ens tornen a fer referència a la lectura en veu alta, la importància que te llegir en veu alta perquè li dones mes èmfasi al que estàs llegint i sembla que ho estiguis visques tu mateix.



Escoltar i sentir Torralba, F
En aquest text el que ens fa referència és a escoltar.
Ens fa una clara diferenciació entre escoltar i sentir. Nosaltres podem escoltar a qui nosaltres creiem que tenim que escoltar, per tant és totalment amb intenció de sapiguer el que diu i comprendre-ho. Dit això podem dir que l’escolta és sempre selectiva.
L’escolta et demana que facis un esforç i concentració per poder captar el que et diuen, és diu que l’escolta es un pas previ per poder parlar.
En canvi sentir és un acte que no te cap intenció de sapiguer el que diuen.
Per exemple quan sentim que parlen o quan sentim un so, ho sentim perquè està regit per els nostres sentits externs però no tenim intensió de sapiguer de que parlen aquella conversa que se sent de fons.



Un tramvia anomenat text Pagès,V
En aquest text el que ens vol fer referència es la importància que te l’escriptura, cosa que ens diferencia de la resta dels animals.
Tots nosaltres al llarg del dia veiem que gairebé tot el que ens volen comunicar es a través de escrits, missatges, textos... i per tant és molt important tenir en compte el procés de comunicació.
Des de petits ens han involucrat que el procés de comunicació el componia en:
  • L’emisor: Es aquella persona que escriu, i fa arribar el missatge.

  • Missatge: Es el que es vol comunicar.

  • Receptor: El qui rep el missatge enviat per l’emissor.
  • Text: Les circumstancies que envolten al text(context).
Cal dir que un mateix missatge pot ser interpretat de diferents maneres, tot depenent del context en el que estigui.
Aquest text ens el han presentat amb l’exemple de l’escassetat d’aigua que hi ha.




Fer silenci Torralba, F
Aquest text el que fa referència es en el silenci com diu en el text.
Podem dir que hi ha dos classes de silenci; el silenci que s’ha de fer físicament és a dir cal que callem per poder escoltar el que l’altre persona ens vol dir i informar.
I el silenci interior, aquest silenci és una mica més especial, s’ha de deixar la ment en blanc per rebre l’ informació que ens estan transmeten i no tenir pensament que ens poden fer confondre.






Una imatge val més que mil paraules Tusón, J
Aquest text el que ens vol dir és que de vegades val ens transmet més informació una imatge que no pas que tu expliquin.
De vegades ens es més fàcil deduir el que és un dibuix i sapiguer el que ens volen dir que no pas que ens ho expliquin verbalment.
Un dels exemples que és van dir a classe és que si vas amb cotxe i veus un dibuix de un llit i de distància 30 kilòmetres, automàticament saps que a tans kilòmetres hi ha un establiment per poder dormir. Si això ho poessin en lletres doncs seria un gran perill perquè això comportaria distracció.
Per tant ens és més còmode i més fàcil poder veure imatges abans que escrits.

Sessió 11 Aprenentatge col·laboratiu. Projectes telemàtics i WebQuest

Projecte Telemàtic

Primer de tot cal dir que significa això de projecte telemàtic.
El projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet.
Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que els continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors com és ara treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, opinions, cultures diferents.

A continuació faré una breu explicació del projecte telemàtic que he triat.


http://www.monllibres.urbea.org/index.php

El projecte que jo he triat a sigut el del món dels llibres.
El món dels llibres és un projecte telemàtic que posa èmfasi en les habilitats de comprensió lectora i d’expressió escrita, a través de la lectura col·lectiva a l’aula i les TIC, i les habilitats per desenvolupar la comunicació del llenguatge.

Aquesta pàgina està ordenada de la següent manera
En primer lloc trobem els accessos directes.
En segon lloc trobem el material didàctic dels llibres de lectura.

  • La volta amb món en 80 dies.

  • Harry Potter i la pedra filosofal.

  • Harry Potter i la cambra secreta

  • Harry Potter i el pres d’Azkaban

  • Harry Potter i el calze de foc.

  • Harry Potter i l’Ordre del Fènix

  • De Nador a Vic

  • Tanit

  • Contes per a un món millor

  • Escolta’m

  • En Zoo d’en Pitus

  • Material comú a tots els llibres

  • L’home invisible

  • Silenci al cor

  • La fletxa negra

  • TOTUN-NAS

  • Caroline


Cal dir que aquests llibres estan dirigits per a nens. És a dir estan adaptats a les seves edats.
Al començament de cada llibre trobem una petita síntesi del que pot tractar aquest llibre.

En conclusions podem dir que aquest projecte la finalitat que té és excitar als nens perquè llegeixin més.
I també el que fan és comunicar-se amb nens d’altres escoles a partir de comentaris, opinions dels llibres.Així que sense adonar-se estan enriquint el seu coneixement d’una forma divertida i entretinguda.





WebQuest

Primer de tot direm que es un WebQuest.
Un WebQuest és un tipo d’activitats didàctiques que consisteix en una investigació guiada, amb uns recursos principals procedents de Internet, que promouen la utilització de habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i la autonomia dels alumnes i inclús una avaluació autentica.
Les WebQuest són utilitzades com a recurs didàctic per els professors, posat que permeten el desenvolupament de les habilitats de la informació i el desenvolupament de les competències relacionades amb la societat de la informació.

Dit això ara faré una recerca de una WebQuest


http://www.conectandomundos.org/ca/presentacion

Connectant mons és un espai alternatiu per a la participació i l’intercanví entre alumnes de 6 a 17 anys de diferents realitats geogràfiques , culturals , econòmiques i socials.

Introducció:

L’edició de Connectant mons per al curs 2009-2010 se centra en migracions i desenvolupament dels pobles, des d’una perspectiva humana i des d’una concepció de ciutadania global, abordant les causes i les conseqüències que té el procés de migrar en la vida de les persones i en el seu entorn.


Objectius:

  • Afavorir el diàleg intercultural entre nois i noies d’entorns socials i geogràfics diferents.

  • Facilitar un espai de treball cooperatiu.

  • A partir de la reflexió sobre l’entorn proper i el coneixement sobre la realitat de la resta dels i de les participants, prendre consciència sobre les causes que provoquen que una majoria de la població mundial no pugui satisfer les necessitats bàsiques i no tingui oportunitats ni drets, i elaborar conjuntament una proposta-compromís per canviar aquesta realitat.

Calendari:
Hi ha un calendari on posa detalladament les activitats que es fan cada mes. Tan activitats per els alumnes, com per els professors.
També cal fer referència que aquestes activitats són diferents depenent de la edat del alumne.
Podem veure l’activitat que tenen els alumnes d’una determinada edat, en que tractarà i quins són els objectius primordials.

domingo, 6 de diciembre de 2009

Patinatge Artístic

El patinatge artístic és un esport reconegut mundialment, no a nivell olímpic sinó a nivell de competicions. Es un esport poc conegut ja que no hi ha gaires persones que el practiquin.



Element Bàsic: El patí
El clàssic patí, també conegut com a quad, té quatre rodes col·locades per parelles en dos eixos.Hi ha molts tipus diferents de patins, sempre seguint una mateixa estructura, el que pot variar és el color, la forma l'estil. Una bona manera de personalitzar-se uns patins és canviar els cordons de color, o alguna cosa per l'estil.


Objectiu
El patinatge artístic sobre rodes té com a objectiu principal barrejar els moviments de dansa amb la sincronització del moviment dels peus. Es tracta d'aconseguir la combinació perfecta. Per aquest motiu en patinatge trobem tanta diversitat de moviments, salts, piruetes, figures, etc.



Lloc on es realitza

És du a terme en superfícies diferents al gel, en general de terrasso o parquet, que a la seva vegada poden tenir una capa de material plàstic (poliuretà, resina sintètica, etc.). El patinatge artístic es desenvolupa en pistes.



Figures, salts i piruetes

  • Dimoni: Patinant endavant s'aixeca un peu

  • Carro: Consisteix a ajupir-te mentre patines amb els dos peus al terra

  • Canyó: Igual que el carro, però estirant una cama endavant sense que toqui al terra.

  • Àngel: Aixecar una cama, paral·lelament amb el terra, mentre patines (endavant o enrere)amb l'altre.
  • Àncora: Passant una mà per darrere el cos t'agafes un peu i l'estires tan amunt com pots sense desequilibrar-te mentre patines endavant o enrere.

  • Puntada a la lluna: Patinant endavant s'estira el peu dret endavant i es colpeja sense gaire força contra el terra, fent un saltet sense gir i caient amb la cama esquerra al terra.

  • Signe de la mort o Irondel: consisteix en passar una cama per darrere l'altre i ajupir-te quasi fins tocar al terra però sense tocar-hi. El cos ha d'estar totalment recte i paral·lel amb el terra.


  • Salt del tres o salt anglès: Salt de mitja volta, es comença patinant enrere, s'aixeca la cama esquerre per donar mitja volta i quedar patinant endavant mentre que la cama dreta s'aixeca del terra i es dóna impuls i es salta mitja volta (sempre girant cap a l'esquerre)caient am la cama dreta al terra.


  • Metz: Patinant enrere s'aixeca la cama esquerre i aquesta s'impulsa amb el taco contra el terra fent una volta sencera (girant ca a l'esquerre)i caient després amb la cama dreta al terra.


  • Salcow: Patinant enrere, es fa volejar la cama dreta de darrere cap a davant per donar impuls, es posa el taco esquerre al terra i es fa una volta sencera acabant amb el peu dret al terra.


  • Flip: Patinant enrere, es creua la cama esquerre per sobre la dreta, després s'aixeca la dreta i es golpeja amb el taco contra el terra, fent una volta sencera i caient al terra amb la cama dreta.

  • Ripper: Patinant enrere, es posa la cama esquerra sobre la dreta, quedant mínimamant creuada i amb l'esquerra que està al terra es fa força i es dóna una volta sencera i caient amb la mateixa posició del principi.

  • Turen: Patinant enrere, posició igual que el ripper i es salta una volta completa caient amb la cama esquerre al terra i la dreta ben estirada enrere.

  • Lutz: Entrada en forma de L, s'aixeca la cama dreta, es colpeja el taco contra el terra i es fa una volta sencera, caient amb la cama dreta al terra (salt semblant al flip).

  • Àxel: Exactament igual que el salt anglès (o salt del tres) però en comptes de saltar mitja volta, saltes una volta i mitja.


  • Pirueta de dos peus: Girar tot el cos(sempre cap a l'esquerre)tant ràpid com es pugui però sense perdre l'equilibri, amb els dos peus a terra i junts.

  • Pirueta amb un peu o interior enrere: El peu esquerre al terra i fent girar (cap a l'esquerre)tot el cos sobre un peu mentre l'altre està aixecat. El peu que està al terra ha de girar interiorment i enrere.

  • Exterior endavant o bucle: El peu esquerre al terra i l'altre lleugerament aixecat però paral·lel al que toca al terra. El que toca al terra girant cap a l'esquerre exteriorment endavant, és a dir, com si el patí fos un compàs i l'agulla del compàs fos la roda exterior de darrere i el patí ha de girar endavant.

  • Exterior enrere: Amb el peu dret al terra es gira cap a l'esquerra exteriorment enrere, es a dir, amb el mateix exemple d'abans, l'agulla del compàs es la roda exterior de davant (però de l'altre peu) i el patí ha de girar enrere.

  • Pirueta baixa: Igual que la pirueta amb un peu però mentre es fa la pirueta es fa també el canyó alhora. Es realitza amb el peu esquerre al terra. Si es fa la baixa amb el peu dret la pirueta ha de ser una exterior enrere.

  • Pirueta exterior d'àngel: Fent una pirueta exterior enrere la cama que no toca al terra es posa en posició com si féssim l'àngel.

  • Pirueta bucle d'àngel: Fent la pirueta bucle i el peu que no toca al terra en posició d'àngel.

  • Pirueta de taló: Fent la pirueta bucle d'àngel però amb el peu aixecat de davant, per tant es realitza amb les dues rodes de darrere.

  • Pirueta reversa: Fent la pirueta exterior d'àngel però girant tot el cos al revés (si en les piruetes d'àngel el cos mira cap a baix, en aquesta pirueta el cos ha de quedar mirant amunt).



Categories de competició

En el patinatge com a d'altres esports també hi ha competicions, i dintre d'aquest competicions hi ha diferents categories, cada categoria competeixen els nois i les noies per separat



  • Aleví

  • Infantil

  • Cadet

  • Juvenil
  • Júnior

  • Sènior



Indumentària

En el patinatge lliure, no hi ha una indumentària obligatòria, però abans d'arribar a la competició s'ha de dur l'equipament de l'entitat o club on es patina.


Domingo, 06 de diciembre de 2009

La dirección de la discoteca incendiada en Rusia, detenida al completo

Las autoridades rusas han detenido a la totalidad de la gerencia de la discoteca 'El Caballo Cojo', en la localidad de Perm (en los Urales), donde el incendio que se declaró ayer ya se ha cobrado la vida de 112 personas, según informaron hoy domingo fuentes de la investigación.
La tragedia tuvo lugar cuando fuegos artificiales disparados desde dentro de la discoteca con motivo de la celebración del octavo aniversario de la discoteca incendiaron el interior del local. La investigación tampoco descarta que se haya producido un cortocircuito en el equipo empleado para disparar los cohetes.
"Toda la dirección de la discoteca está detenida, entre ellos el propietario del local, que se encuentra hospitalizado. Hasta ahora ha sido imposible investigarle", según indicaron estas fuentes a la agencia oficial de noticias rusa, RIA Novosti.


ABC.es

sábado, 5 de diciembre de 2009

A clase hasta los 18, quieras o no

A clase hasta los 18, quieras o no


Varios países han aumentado la escolarización obligatoria para luchar contra el abandono escolar - Para muchos, obligar a estudiar a alumnos casi adultos es ineficaz, inviable y contraproducente - Para otros, mejora su perspectiva laboralLa cohesión social, la igualdad de oportunidades y la justicia han sido los motores clásicos para intentar que cada persona, cada joven estudie lo máximo posible. A este argumento se le fue uniendo otro que apela más a la rentabilidad colectiva: el crecimiento económico en la sociedad del conocimiento requiere una población cada vez más formada. La mezcla de ambos es una obsesión en los países desarrollados, que buscan fórmulas para erradicar o, al menos, mitigar el principal obstáculo: el número de chavales que dejan de estudiar tras la escolarización obligatoria -muchos ni siquiera consiguen obtener el título más básico-. Si les ocurre a países como Reino Unido o Francia (con un 13% de abandonos) mucho más a España (con más del 30%).Mejorar la calidad de la enseñanza con más medios, ofrecer otras vías de escolarización y de reenganche para los que abandonaron e, incluso, pagar a los más pobres, con mayor riesgo de exclusión, para que sigan estudiando son algunas de las estrategias posibles. Pero hay una que cíclicamente se coloca sobre la mesa, que consiste en obligarles a que estén más tiempo en el sistema, es decir, aumentar la edad de escolarización obligatoria, que en España está en los 16 años.Esta idea es para algunos una auténtica locura por inviable, ineficaz y contraproducente. Obligar a permanecer en las aulas a jóvenes de 16 y 17 años que no quieren estar en ellas provocaría graves problemas en las aulas y ni siquiera sería beneficioso para ellos, opinan expertos como el catedrático de la Universidad Complutense de Madrid Julio Carabaña. Para otros, como el profesor de la Universidad de Barcelona Francesc Raventós, aunque causase "problemas menores", también puede ayudar a "resolver problemas mayores", como esa alarmante cifra de abandono escolar. Y recuerda que ese aumento hasta los 18 años ya se ha llevado a cabo en países como Alemania, Bélgica u Holanda. También en un buen número de Estados de EE UU, Hungría Polonia e Israel. Otros países, como Portugal o Reino Unido, planean hacerlo.En España, el ministro de Educación, Ángel Gabilondo, volvió a abrir la espita del debate la semana pasada, al sugerir la posibilidad de aumentar de los 16 a los 18 años la edad de escolarización obligatoria. Fuera una propuesta, un deseo o una llamada a la reflexión -como apuntó la secretaria de Estado de Educación, Eva Almunia- sus palabras plantean una vez más si realmente debemos obligar a los chicos a seguir en la escuela aunque no quieran.






El profesor de la Universidad de Toronto Philip Oreopoulos se plantea esa duda en un reciente estudio. Tras analizar las subidas de la edad de escolarización obligatoria que han hecho muchos Estados de EE UU (en 28 de ellos, la edad mínima está en 17 o 18 años), se responde a sí mismo, como Raventós: "Da más beneficios que problemas", sobre todo si "va acompañada por esfuerzos para hacer que esos años extra sean más productivos y aceptables para aquellos que realmente no quieren estar en la escuela", dice por correo electrónico. Oreopoulos calculó en su trabajo que un año más de escolarización obligatoria aumenta de media un 10% la riqueza que obtendrá una persona a lo largo de su vida, que las tasas de abandono escolar caerán un 1,4% y las de matriculación en la escolarización posobligatoria subirán un 1,5%.


Pero no todo en la vida es estadística y, ésta, además, es muy discutible, según Julio Carabaña. Los datos son tan interpretables que las predicciones se convierten en muy débiles, asegura. Además, como admite el propio Oreopoulos, el hecho de que chavales que no quieren permanecer estén más tiempo en la escuela no significa que vayan a aprender algo. "Se puede escolarizar obligatoriamente a los niños, pero no a los adultos. Si fuera posible, sería contraproducente: los forzados complicarían la vida en las escuelas. Y aun cuando no fuera contraproducente, sería estéril: los forzados no ganarían nada, y mucho menos la economía", dice Carabaña. Sin embargo, Oreopoulos sostiene que hay una parte de alumnos que abandonan, no tanto porque estén hartos de la escuela, sino porque se dejan arrastrar por su entorno y por lo que llama una visión miope, es decir, que las ventajas laborales de la educación quedan tan lejos en el tiempo que no se ven. A estos jóvenes sí les beneficiaría más tiempo de escolarización, asegura.


Pero, por beneficioso que pueda ser, la cuestión sigue tocando temas muy delicados de libertad individual. "¿Hasta qué punto tiene la sociedad derecho a obligar a una persona a permanecer escolarizada hasta los 18 años? Por muy importante que sea el conocimiento y por muy beneficiosa que pueda (y digo pueda) resultar la educación, no debemos olvidar que estamos hablando de una forma de institucionalización, de internamiento forzoso a tiempo parcial", dice el catedrático de la Universidad de Salamanca Mariano Fernández Enguita.
Aún echando en falta más detalles sobre la idea que lanzó Gabilondo, padres y sindicatos como FETE-UGT y CC OO ven bien la posibilidad de subir la edad obligatoria, aunque otros más pequeños como Anpe y Csif, no. Algunos empresarios de la enseñanza privada, como CECE, lo ven con buenos ojos, pero tampoco todos; la católica FERE, principal representante de la educación concertada en España, dijo que no le parece adecuado, aunque esté dispuesta a hablarlo en el marco del pacto educativo, como lo planteó Gabilondo. E incluso el PP dijo que no se opone de primeras, aunque no le parece prioritario.
"La idea puede sonar bien a quienes temen el coste político del paro y no hay nada sorprendente en el contento de las asociaciones de padres, los sindicatos de profesores y la enseñanza privada", dice Fernández Enguita. "Sobre el papel es la bomba: calculando a ojo podría ser un cuarto de millón de parados menos, hasta 300.000 alumnos nuevos y, en consecuencia, más de 30.000 nuevas plazas de profesores, además de la gratuidad para la enseñanza privada en el tramo".
Lo que sí dijo el ministro es que no se podría hacer de un día para otro y que el sistema educativo tendría que ser mucho más flexible de lo que es ahora, dando a los alumnos diferentes opciones de estudio y escolarización, algo en lo que coincide el trabajo de Oreopoulos. El profesor de Toronto pone el ejemplo de la provincia de Ontario (Canadá), donde el aumento de la escolarización hasta los 18 se acompañó de un aumento de los programas de FP y de oportunidades de aprobar créditos como aprendices en trabajos o tomando cursos en la universidad. Precisamente, el tiempo parcial es lo que imponen, como mínimo, entre los 16 y los 18 en Alemania, Bélgica y Polonia. En EE UU, la mayoría de los Estados que han subido la edad obligatoria contemplan la posibilidad de eximir a los jóvenes de 16 y 17 años que cuenten con el permiso familiar para dejar los estudios.

Raventós dice que España "no se puede permitir el lujo" de tener un 31% de abandono escolar temprano. El profesor dirigió en 2005 junto a Joaquim Prats un estudio sobre los sistemas educativos europeos y admite que algunos países de los que han aumentado la obligatoriedad hasta los 18, como Alemania u Holanda, tienen en sus sistemas educativos serios problemas de equidad (los alumnos se separan muy jóvenes en caminos estancos que les llevan a la FP o a la universidad), pero asegura que la forma en que esos países abordan sus problemas "les suele dar mejores resultados". También recuerda el gran retraso educativo que se produjo en España por el franquismo. Cuando se empezó a hablar en serio de obligatoriedad hasta los 18 años en Europa, a finales de los ochenta, España todavía tenía el tope en los 14 y poco después, en los noventa, fue cuando se aumentó a los 16. "Pero en la medida que vamos rezagados, debemos hacer unos esfuerzos extra, y no los estamos haciendo", dice. Y remata que, por supuesto, elevar la escolarización obligatoria, aparte de más recursos económicos y humanos, requeriría garantizar la autonomía de los centros, buenos profesores y buenos directores.

Los Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza (STES) también se refieren a ese retraso, pero al contrario que Raventós, sostienen que el sistema aún no se ha llegado a recuperar del todo del aumento de escolarización hasta los 16, por lo que sugiere hacer las cosas al revés, es decir, mejorar primero lo que ya hay, reduciendo ese gran fracaso escolar, y empezar a hablar de aumentar la edad obligatoria. No sería lo mismo obligar a seguir dos años a un 31% de chavales que potencialmente preferirían estar en otro lado, que a un 15%, que es la media de abandono en la UE. Así, la medida más ajustada del efecto que podría tener la iniciativa en España la dará Portugal (con un 36% de abandono) que quiere elevar la obligatoriedad a los 18 en 2012.
"Si lo que quieren es rellenar las estadísticas, que las llenen", insiste Carabaña. Duda de las bondades de los programas de aprendices que existen en Alemania para esos alumnos a tiempo parcial y recalca: "De lo que se trata es de convencer a la gente, no de obligarles". La escolarización ha ido aumentando conforme ha crecido la demanda de educación, dice, y es ahí donde hay que actuar.

A Fernández Enguita una subida de la escolarización obligatoria le parecería "una fuga hacia delante" y desde luego no cree que el problema del fracaso se vaya a arreglar con más de lo mismo, sino con esas nuevas y variadas formas de escolarización, de "combinación de estudio y trabajo y de retorno ulterior y voluntario al sistema educativo", eso sí, no obligatorias, además de una revisión de lo que se hace en las clases. "Lo que hay que hacer, primero, es averiguar qué es lo que expulsa a los jóvenes de las aulas, hasta qué punto se ha divorciado el conocimiento escolar de las necesidades y oportunidades sociales", dice. No hay que olvidar que España es uno de los países en los que menos diferencia salarial supone tener un título superior, y que las distancias son enanas entre los que sólo terminaron la ESO y los que se sacaron la FP de grado medio, aunque las diferencias de paro sí son importantes y las salariales estén aumentando debido a la crisis económica.

En cualquier caso, algunas de esas medidas de las que habla Enguita, mal o bien, se están intentando -en 2008 se firmó un acuerdo entre Gobierno y autonomías contra el fracaso escolar- Así que la cuestión sería, si merece la pena y si es lícito añadir el empujón coercitivo.
El responsable del Informe Pisa de la OCDE, Andreas Schleicher, no se decanta, pero le quita importancia: "Ya hay fuertes incentivos económicos para que la gente permanezca en la escuela y grandes desventajas laborales para los que no tienen ninguna formación. Elevar la edad de escolarización obligatoria puede ser una manera de mejorar los resultados, pero motivar a los jóvenes para seguir en la escuela y ofrecer una instrucción de gran calidad es, por lo menos, igual de importante".

Descripció

Quan varem treballar el tema de la descripció, aquell dia el que varem fer primer de tot va ser escoltar unes cançons algunes les havia escoltat algún cop i altres ni s’havia que existís.
Les cançons escoltades varen ser:
-El gripau blau, ara va de de bo
- Lila, Whiskyn’s.
- Pedro Navaja, Gato Pérez (lletra del Rubén Blades)
- Com un puny, Raimon
- Nit de Sant Joan, Sisa.

Després d’això varem poder gaudi de unes poesies visuals, varem fer un passeig virtual per l’obra d’en Joan Brossa.


www.joanbrossa.org

I per finalitzar varem escoltar el conte de Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix.
Amb això l’Imma el que ens volia introduir era en el tema de la descripció.
La descripció és un mode que ens ajuda a organitzar el discurs que volem escriure. Per mitjà de la seqüència descriptiva és proporcionen informació com per exemple pot ser el to que pot ser més subjectiu o més objectiu això depèn de la situació comunicativa que li vulguem donar.
Cal dir que la descripció pot ser el dominant d’un text com pot ser el informe mèdic, presentació de vins però en la majoria dels textos sol venir combinada amb altre seqüències.
Com hem dit abans podem trobar dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l’autor adopta una actitud imparcial, és a dir l’autor descriu l’objecte tal com és. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: L’autor quan descriu l’objecte reflecteix el que li suggereix personalment. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
L’estructura que ha de tenir un text descriptiu és la següent:
El text descriptiu el que només admet són dades objectives i comprovades.
Podem considerar tres procediments ordenats.
1) L’establiment del tema: El tema es pot establir des de l’inici o bé després d’enumerar les característiques.
2) Caracterització: És on es dirigeixen les qualitats, propietats i les parts de l’objecte de descripció.
3) Relacions amb el món exterior: Tant pel que fa a l’espai i el temps i també pel que fa a les comparacions, metonímia, metàfora.
També cal dir que per fer un text descriptiu cal sapiguer i seleccionar molt bé les paraules que precisin més el que es vol descriure.
El contingut del text a de respondre a les preguntes explícites i implícites com és ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?...

Per poder fer un bon text descriptiu el que tenim que seguir són les següents tècniques descriptives.
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivals
- Verbs en present o imperfecte d’indicatiu
- Paraules que descriuen impressions sensorials
- Terminologia
- Definicions
- Enumeracions
- Recursos expressius

A continuació posaré un text descriptiu subjectiu i un altre text descriptiu objectiu.

Text descriptiu objectiu:
La drosophila melanogaster presenta un marcat dimorfisme sexual en la seva fase adulta, la qual cosa facilita enormement el seu ús. Els trets que poden permetre una fàcil i ràpida identificació són els següents: mascles, més petits i actius, últimes bandes abdominals fusionades formant una taca negra a l'extrem de l'abdomen, final de l'abdomen arrodonit (...)

Text descriptiu subjectiu:
Grans muntanyes amb una fina capa de neu que pareix un pessic de cotó de sucre. Les muntanyes tenen un color verd amarronat com un polo de llima llimó. Ple d'arbres d'un color exquisit i molt bonic. A la llunyania hi ha un poble que li dóna un toc rural al paisatge, hi ha un riu blau com les llàgrimes d'un xiquet xicotet i quan li dóna el sol pareix un riu d'or. Hi ha un embassament fet de pedra que li dóna un toc modern. Darrere hi ha un pantà que es la cirereta del pastís com la flama d'un ciri. En poques paraules el més bonic és la herba al voltant de l'aigua que li dóna un color molt especial, un blau amb un toc verd com un colorant però natural, i el millor de tot és que no contamina. Tot està rodejat de camps d'un color verd fosc. Més enllà, a l'oest, hi ha una granja amb unes ovelles pasturant. Aquest paisatge em produeix molta alegria per que encara hi ha boscos així.

5/12/2009



Hi ha diverses tipologies per fer un bon us de l’ordinador per aprendre.
Cada tipologia es correspon amb una concepció psicopedagògica de l’aprenentatge, i per tant cada tipologia comporta diferencies en els rols del mestre i de l’alumne.
Per tant en aquesta sessió que continua sent la 10 doncs relacionarem els programes anteriors ( Word, Crayon physics, Zona clic, Logos). Amb la concepció psicopedagògica que li corresponen.
La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor això correspondria amb el programa de Zona clic, ja que l’ordinador fa de mestre.
La metàfora de la construcción: l’ordinador com a alumne correspondria amb el programa de Logo, ja que l’ordinador es l’alumne, i l’aprenent fa de mestre ja que executa lo que li dic des de el pc. Per tant es un tipus d’assaig error.
La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador correspondria amb el programa de Crayon Phisics. És un aprenentatge com a descobriment.
La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina correspondria amb el programa del Word ja que si treballem amb aquest programa doncs ens ho fa més senzill i no fa faltar fer bona cal•ligrafia. El Word ens corregeix les faltes d’ortografia.

Sessió 10

Durant aquesta sessió que va durar gairebé dos classes el que varem fer va ser el següent:
En la primera classe en Xavier sense dir-nos res de res ens va dir que obríssim el word que anava a fer un dictat.
Era una poesia que si no recordo malament anava de una vaca. Primer ens la va llegir, jo al començament em pensava que es tractava de una broma, perquè era una mica complicada aquella poesia, però com varem veure desprès la va agafar a propòsit.
Quan varem acabar de escriure cadascú el dictat en el seu ordinador ens varem canviar de pc per tal de corregir les faltes en els nostres companys. El que ens volia ensenyar en Xavier amb aquesta primera prova era que podíem treballar la ortografia.

La segona prova va ser amb el Crayon Phisics és un programa que vam instal•la tractava de que a mida que anaves assolin els nivells anaves avançant i passant de pantalles. El que treballàvem era l’orientació, geometria, lògica, estratègies , el medi natural és a dir la gravetat entre altres coses.

La tercera prova va ser amb el Clic.xtec.cat aquest programa era com un laboratori virtual el que primer ens teníem que fer era clicar sobre l’imatge i el que feia era donar-nos el seu nom i després de tot això el que feia era que ells ens donaven les imatges i nosaltres teníem que escriure el nom o relacionar-lo.
I el que treballàvem amb aquest programa doncs era noms concrets d’aparells de laboratori.

La quarta prova va amb Winlogo aquest programa el que fa és com si nosaltres des de l’ordinador dirigíssim a una mena de robot. En aquest programa el que treballàvem era l’orientació.