Qui ets, tu?

Doncs aquí teniu la meva fotografia de l’última activitat que ens varen demanar.
A continuació descriuré la meva petita obra d’art.
És una fotografia bastant fosca però hi ha un raig de llum, és una llum natural i no artificial per tant podríem dir que és llum del carrer, de la claró del dia. I a través d’aquest raig hem deixa veure una mà.
Una mà fina de color de carn,sembla que està recolzada sobre una taula de fusta de color marró. Aquesta mà té uns dits llargs i fins, els quals estan disposats d’una manera bastant simple.
El que fa el dit gros està separat dels altres dits, si ens fixem bé el dit mestre i el dit anular tenen la mateixa allargada. Pel que fa el dit més menut i petit veiem que està un pèl separat dels altres 3 dits.
Falta dir que en el dit anular porta un anell de plata,és un anell amb unes dimensions bastant grans, és gros i brillant. Aquest és com un espiral, però dit espiral va agafa’n una forma quadrada. Sembla que aquest anell no tingui mai cap acabament, ja que l’espiral dóna i dóna i dóna voltes. Sembla que sigui un recorregut que s’ha de seguir.
Si fem una petita comparació d’aquest anell tan fantàstic doncs podria comparar-ho amb la vida d’un mateix. L’espiral podríem dir que és el camí de la nostre vida sigui bona o sotragada però el camí que hem de fer. I al final d’aquesta vida hi ha la nostre mort, que vindria a ser el final de l’espiral.

Cal dir que la propietària d’aquest anell és la Vanesa Hernández.